Glèisa Mair de Diu Deth Rosèr D’es Bòrdes

Er actuau temple parroquiau siguec lheuat en an 1806 i siguec enquia 1810 sufragània dera parroquia de Benós. Eth temple ei d’ua soleta nau, caperada damb vòta d’aresta e damb un gran presbiteri format per arcs de miei punt tengudi per colones d’ample fuste. Eth campanau ei quarrat. En aguest encara se pòden observar es trets conseqüents deth combat qu’auec lòc ena aguesta populación eth dia 19 d’Octobre de 1944 entre eth Maquis dera 410 Brigada as ordes de Joaquin Ramos e es fòrces dera 42 División de Cazadores de Montaña Urgel e era garnison de carrabinèrs as ordes deth tinent Andrés Rivadulla.
Ena façana dera glèisa en sòn mur exterior, ath costat dera pòrta d’entrada, se sauve empotrada en parament, ua curiosa lòsa honerària esculturada, dilhèu era tapa d’un petit sarcòfag que mesure 1’25 m. de longitud per 37 cm. d’amplada. Aguesta peça que siguec recuperada deth castèth, represente ua figura en jos relheu d’un joen guerrèr jacent, vestit damb còta e espassa e en posición orant. Probablement se tracte dera imatge deth hilh d’un casteran mentat Estebean Merriano. Ath pè deth guerrèr se trape era figura miei rampant d’un león eràldic coronat per ua especie de remat de castèth almenat, clara allusion e simbolisme deth lòc d’on era pèira procedís. Entornejant era figura deth mainatge guerrèr e rematant es quate cornèrs dera lavada i trapam ua legenda damb caractèrs gotics que ditz:
HIC: IHACET STEPh.-S: DE MERRIACO FILIUS: STEPh.-I: DE MERRIACO: CU-IAIA: REQUIESCAT: IN PACE.
Aciu jatz Esteban de Marriaco, hilh d’Esteban de Marriaco, descansigue en patz era sua anima.

Pòble d’Es Bòrdes:

Eth pòble d’Es Bòrdes ei fòrça modèrn, ja qu’ei creat a compdat der an 1719, quan ei arrassada era fortificación de Castèth Leon, encara qu’auem quauqua referència ara existencia d’un petit nucli abitat a compdar de 1616. Ei difícil, senon imposible, parlar d’Es Bòrdes sense auer de parlar ath madeish temps des pòbles de Benós e Begós. Eth perquè ei fòrça senzilh, ja qu’era sua fundacion se deuec ara cada viatge mès establa permanència des persones que quan tornauen des prats e pèisheus dera Artiga de Lin, apertienents a Benós e Begós, bastiren bòrdes e palhèrs en aguest parçan evitant atau trauessar diariament d’anada e torrnada era Garona. En 1810 se constituís en parroquia independenta de Benós, arribant ath sòn màxim de populacion er an 1860 damb 876 abitants.