Glèsia de Sant Martin de Benós

Er edifici ei ua construcción d’origen romànic, mès totaument modificat. Era incidencia des processi renovadors modèrns a estat tan acusada que der edifici romànic sonque demoren quauques fragments, consistents ena estructura básica dera nau única e cobèrta damb vòta de canon. Es elements que compausen eth temple son eth resultat des remodelatges esmentadi e non permeten d’establir ipotesis sus era filiación e era cronología der edifici originau.
Era entrada ath temple s’efectue a trauers d’ua pòrta escassament decorada e dubèrta en parament dera tor quarrada. Era planta dera glèisa ei rectangulara e d’ua soleta nau caperada damb vòta de miei punt. Dilhèu enes sègles XVI-XVII, se produsic ua completa renovacion der edifici, higent dues naus lateraus de tres trams damb arcs formèrs e toraus, que tien es votes perpendiculars as dera nau centrau, proporcionant un aspecte diferent ath campar er interior d’aguest temple. Eth tram orientau mès propèr ar antic absis, a demorat coma presbitèri, e eth costat opausat, era planta baisha dera tor deth campanau hèr jòc en forma e mesures damb eth presbitèri. Tot eth conjunt adopte era forma de creu latina. Era tor ei d’epòca posteriora ara rèsta der edifici ( dilhèu s. XVIII ) e es sues dimensions s’amòlden ath tram dera nau primitiua.
Laguens dera glèisa cau destacar era crotz gotica d’argent susdaurat deth s. XVII. Ei caracteristic eth nud a on s’empare era crotz, qu’a era forma redona tamb dues escòcies, cóncava era superiora e convèxa era inferiora, ornades tamb galons, dracs e crestería. Era crotz ei fòrça ornamentada tamb apòstols e es evangelistes e eth titular dera glèisa, sant Martin. Ara crotz li manque eth mange e puntes que tien elements dera crotz.

Pòble de Benós:

Petit nucli abitat, a 900 mètres de nautada, que se trape enlairat ena riba dreta dera Garona. Pòc abantes d’arribar ath horcalh d’Es Bòrdes, s’inicie, era carretèra qu’amie a Benós
Lòc d’origen dera familia Cao que damb posterioritat auec es títols de Barons de Les e Marquesi de Rosalmonte. Era titolacion de Barons l’artenheren eth 16 de noveme de 1649 al extingir-se era branca directa de Benet Marco Sapena. Damb posterioritat aguesta familia s’extenec per meddia francés e tanben per Andalucía, creant un aute solar ena ciutat d’Antequera ( Málaga ) a on s’amasseren damb era familia des Comtes d’Argelejo.
Era genealogía d’aguesta familia s’inicie damb Arnau Cao de Benós, Senhor dera tor de Nardias e des castèths de Sant Vicenç de Sentèths, de Molina e de Nivallete, florint a prinicpis deth sègle XVI. Eth sòn hilh Ramon Cao de Benós se distingic ena guerra contra França e enes alteracions de Catalunya. Siguec eth prumèr Baron de Les.