Glèisa de sant Roc de Begós
Se tracte d’ua construcción d’origen romànic, mès reformada ostensiblement damb un seguit de modificacions qu’an complicat era simplicitat dera estructura romanica primitiua. Actuaument er edifici ei abraçat per toti quate costats per construccions hijudes ara estructura primitiua, concretada ena fundamentación dera antica absis, era capçalera dera nau ena zona presbiteriau e era pòrta d’accés ara nau centrau. Pera cara exteriora nòrd dera capçalera se sauve un fragment de fris d’arcuacions cegues, delimitades superiorment damb un fris en dents de sèrra, e que cau situar laguens deth sègle XII.
Encastada ath parament intèrn deth campanau, i a ua pica beneitera en forma de tassa. Era cara exteriora d’aguesta pica a estat decorada damb ua tija ondulada, d’on sorgeishen, uns bròts segondaris en espirau, sense mantier a diferencia de d’autes piques araneses, un ritme regular e simétric. Ues huelhes lanceolades completen era ornamentación d’aguest cubelh. En baptisteri d’aguesta glèisa, se sauve ua pica baptismau romanica. Ei decorada damb un motieu vegetau, consistent en ua tija que forme un seguit d’onades, d’on gessen, en dirección opausada, uns bròts segondaris que se cargolhen en espirau, damb er additament d’ua rebrotada de huelhes lanceolades. Eth supòrt ei constituït per ua peça cilidrica. Era sua ornamentación ei concreta en un seguit d’arquets cecs contigus, delimitadi per ues estretes barres, a manera de lesenes. Sus cadua des barres, i a uns acabaments circulars.
Ena remodelación patida peth temple entre es sègles XVI-XVII, se li higeren dues capeles lateraus enfrontades, damb çò qu’era planta der edifici adoptec era forma de creu latina de costats parions. Mès tard, dilhèu en sègle XVIII li siguec hijut ua especie de pòrtic barrat que ten era tor que hè de campanau. Laguens d’aguest espai encara se pòt observar era pòrta originau romanica que da accés ar interior deth temple. Tanben en aguest moment se bastic era sagristia e dilhèu er espai deth baptisteri.
Er interior dera glèisa conten encara tot eth mobiliari originau d’epòca barròca. Er autar major a ua imatge de Crist beneint damb era creu ena man, auent ena sua dreta era imatge de Sant Joan Baptista damb er anhèt mistic e ara esquèrra era de Sant Loís Gonzaga e ena part superiora, Sant Ròc; tot decorat damb ua estructura en husta damb fòrça huelhes e rocalha, colomnes damb garlandes endortilhades en elicoïdau e colomnes damb guarniments penents, e tanben angelets que hèn a sonar instruments musicaus.. Er autar dera capèla nòrd ei presidit per ua bona talha de husta policromada de Santa Lucia datada de 1761, que ten ua plata damb es sòns uelhs acompanhada d’ua verge deth Pilar e tres sants monges policromadi, sant Vicenç Ferrer, damb eth solei en piech, un mercedari, sant Ramon o sant Pèir Nolasc, e Sant Antòni Abat damb eth porcèth; era husteria qu’ei deth madeish estil der autar anterior, damb dues colomnes damb garlandes endortilhades en elicoïdau. Er autar dera capèla de meddia a talhes representant a Sant Antòni, Sant Blas e Sant Jaime.
Recenment, enes òbres de sanejament dera glèisa, s’an localizat tot un seguit de pintures de principis deth sègle XVII e enes paraments qu’encara demoren dera epòca romanica, vestigis de pintures d’aguesta epòca ( s. XII ).
Encastada ath parament intèrn deth campanau, i a ua pica beneitera en forma de tassa. Era cara exteriora d’aguesta pica a estat decorada damb ua tija ondulada, d’on sorgeishen, uns bròts segondaris en espirau, sense mantier a diferencia de d’autes piques araneses, un ritme regular e simétric. Ues huelhes lanceolades completen era ornamentación d’aguest cubelh. En baptisteri d’aguesta glèisa, se sauve ua pica baptismau romanica. Ei decorada damb un motieu vegetau, consistent en ua tija que forme un seguit d’onades, d’on gessen, en dirección opausada, uns bròts segondaris que se cargolhen en espirau, damb er additament d’ua rebrotada de huelhes lanceolades. Eth supòrt ei constituït per ua peça cilidrica. Era sua ornamentación ei concreta en un seguit d’arquets cecs contigus, delimitadi per ues estretes barres, a manera de lesenes. Sus cadua des barres, i a uns acabaments circulars.
Ena remodelación patida peth temple entre es sègles XVI-XVII, se li higeren dues capeles lateraus enfrontades, damb çò qu’era planta der edifici adoptec era forma de creu latina de costats parions. Mès tard, dilhèu en sègle XVIII li siguec hijut ua especie de pòrtic barrat que ten era tor que hè de campanau. Laguens d’aguest espai encara se pòt observar era pòrta originau romanica que da accés ar interior deth temple. Tanben en aguest moment se bastic era sagristia e dilhèu er espai deth baptisteri.
Er interior dera glèisa conten encara tot eth mobiliari originau d’epòca barròca. Er autar major a ua imatge de Crist beneint damb era creu ena man, auent ena sua dreta era imatge de Sant Joan Baptista damb er anhèt mistic e ara esquèrra era de Sant Loís Gonzaga e ena part superiora, Sant Ròc; tot decorat damb ua estructura en husta damb fòrça huelhes e rocalha, colomnes damb garlandes endortilhades en elicoïdau e colomnes damb guarniments penents, e tanben angelets que hèn a sonar instruments musicaus.. Er autar dera capèla nòrd ei presidit per ua bona talha de husta policromada de Santa Lucia datada de 1761, que ten ua plata damb es sòns uelhs acompanhada d’ua verge deth Pilar e tres sants monges policromadi, sant Vicenç Ferrer, damb eth solei en piech, un mercedari, sant Ramon o sant Pèir Nolasc, e Sant Antòni Abat damb eth porcèth; era husteria qu’ei deth madeish estil der autar anterior, damb dues colomnes damb garlandes endortilhades en elicoïdau. Er autar dera capèla de meddia a talhes representant a Sant Antòni, Sant Blas e Sant Jaime.
Recenment, enes òbres de sanejament dera glèisa, s’an localizat tot un seguit de pintures de principis deth sègle XVII e enes paraments qu’encara demoren dera epòca romanica, vestigis de pintures d’aguesta epòca ( s. XII ).
Pòble de Begós:
I trapam coma element significatiu era casa de Çò des de Socasau, ben sauvada e damb elements diferenciatius respècte ara resta dera arquitectura deth nucli, ja qu’ostente ua tor quarrada fòrça significatiues ena sua part centrau. D’aguesta casa ei originari eth Generau Socasau que participec ena Guèrra de Cuba.
